I HATE SOBRASSADA.

Aquest espai està dedicat a la mostra i difusió del projecte d'Edu Comelles, I Hate Sobrassada. El projecte consisteix en un seguit d'accions artístiques dedicades a mostrar expressa i explícitament la meva relació amb la sobrassada i en Tomeu Penya.

El projecte neix l'any 2005 a partir d'una juguesca entre el professor de la Universitat de Barcelona Joan Descarga i un servidor (edu comelles). La proposta pareix en el moment en el que Joan Descarga planteja la possibilitat de fer un projecte pictòric utilitzant la sobrassada de Mallorca com a material principal.

La proposta parteix diferents evolucions al llarg del la primavera de l'any 2005 fins la culminació en la que es decideix fer un viatge a la Illa de Mallorca per a realitzar una obra controvertida, macarra i sobrasadística.

Així doncs, Edu Comelles, Jordi Solano, Damià Oliver i demés gent que no se si volen que el seu nom aparegui per aquí, vàrem emprendre un viatge al cor de Mallorca. L'objectiu de la gesta: pintar a Pollença un retrat d'en Tomeu Penya, fet amb sobrassada barata i de baixa qualitat.
Dos anys després d'aquest viatge iniciàtic, el projecte I Hate Sobrassada arriba a Mollet del Vallés per a ser presentat públicament, acompanyat de inedites imatges, performances i videos. L'inauguració de la exposició tindrà lloc el proper dia 23 de novembre a les 23:30 hores a l'Espai Jove La Nau de Mollet Del Vallés, BCN.

edu comelles allué,
responsable directe de tot allò que apareix en aquest espai.

////////////////////////////////////////

CONCEPTES CLAU:

Amb l'ajuda del métode informàtic del Copy/Paste, a continuació us oferim un seguit de curtes descripcions per entendre els conceptes clau d'aquest projecte metafreak anomenat I Hate Sobrassada.

[SOBRASSADA.
La sobrassada és un embotit fet amb carn i xulla de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent. Es posa a dins els budells del mateix porc.
Amb els budells prims es fan les llonganisses, i els gruixats reben el nom anatòmic (culana, bufeta, bisbe, poltrú).

És tradicional la sobrassada de Mallorca, regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Dins la cuina
mallorquina, es sol consumir fregida
el mateix dia de les matances o poc després. La llonganissa es sol menjar torrada durant l'hivern, i les sobrassades s'utilitzen per escampar a damunt el pa o per menjar crua quant esta curada. La sobrassada s'elabora i és típica també a Menorca.

A un lloc fresc i sec poden durar un parell d'anys, però el més habitual és consumir la llonganissa durant el primer hivern, les sobrassades a la primavera/estiu, i les mes grosses (bisbe) es solen consumir quant es fa la matança de l'any següent.

També s'utilitza per a cuinar i per la rebosteria.
font: viquipèdia

[TOMEU PENYA.
Bartomeu Nicolau Morlà, de nombre artístico Tomeu Penya (Vilafranca de Bonany (Mallorca), 1949) es un cantautor mallorquín cuyo trabajo musical ha pasado por combinar la musica tradicional de Mallorca, el rock and roll clásico y la música country, verdadera pasión del artista.

El 1992 recibió el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya por el disco Sirena.
font: wikipedia

[QUELYS.
Si hi ha alguna cosa aprofitable de “sas Illes Balears” aquesta són les Quelys (d’acord, i la sobrassada), unes estupendes galetes que ara feia molt de temps que no menjava.

Cal dir que estan boníssimes, sobretot amb una mica de formatge,

sobrassada, etc. i que tan poden constituir un fantàstic berenar com un sopar lleuger o un picapica barat.
font: http://loblogene.blogspot.com/

////////////////////////////////////////

TEXTOS

En esta especie de paraíso protegido en el que nos hemos convertido echo de menos (“echar” va sin hache) la transgresión, no el enfado ni la pataleta, que eso no sirve para nada, sino esa especie de malhumor creativo, de mala leche cáustica pero educada, cuidadosa y maldiciente. Leemos demasiados periódicos presuntamente democráticos, seguimos creyendo que la Cultura debe de escribirse con mayúsculas y los errores solemos pagarlos con insomnio. Con más insomnio.

Mientras andábamos entretenidos con don Teodoro Bardají Mas y con el duque del Infantado, mientras nos seguíamos cuestionando las relaciones Iglesia-Estado, cuando visitábamos, como si fuera una capilla votiva, el Concordato de 1953 o el menú que le ofrecieron al conde Ciano en 1939 o el tenebroso origen de la pularda au demi-deuil, alguien de nuestra familia, más joven y con menos prejuicios, se dedicaba a odiar la sobrasada, en un sentido lato, y a programar eventos varios en honor, loor y ardor a tamaño monumento gastronómico con intenciones transgresoras y sin los muchos miramientos que le hemos ofrecido otras veces a los monolitos culturales que nos hacen seguir siendo tan pesados como de costumbre.

En resumen: mientras seguimos tratando de saber la genealogía exacta del ducado del Infantado y los usos y la mesura de su jefe de cocina otros crean y deconstruyen la realidad con sobrasada. Y como son parientes nuestros, los conocemos desde pequeños y nos divierten, pues qué quieren que les diga, me gustan más que el pan con manteca.
LOVE & HATE. escrit per Manuel Allué a Desde Mi Cocina.

la veritat és que em vai sorprendre a mi mateix... la meva unica experiència en concursos de pintura ràpida fins ahir consistia en 20 minuts d'autofrustració culminats amb una tela llançada al container...
escrit per: Jordi Solano, en referència a la seva experiència pictòrica. Novembre 2007.

I HATE SOBRASSADA (Mallorca deluxe) VIDEO I
I HATE SOBRASSADA (teaser, trailer) VIDEO II
I HATE SOBRASSADA (recepta completa) VIDEO III
I HATE SOBRASSADA (un any després) VIDEO IV