Edu Comelles lives and works in Valencia. He is a sound designer, musician and curator. He is currently involved in several individual and collective projects ranging from sound art, field recordings and experimental music.
I play live electronics using Ableton Live and Field recordings as a raw material. Usually, live, I perform with Conductr iPad Controller, Akai MidiMix, and a Novation Launch Control among others. Live sets usually develop around the latest album I have been working on. Improvised versions of chunks of my releases usually play out during gigs combining field recordings, signal processing, and interface gestuality / performativity. Sometimes depending on the venue, space, festival, or context, I play with visuals, collaborating with other artists or presenting my own personal approach to it.
_
_ Reviews:
Abrió el barcelonés Edu Comelles (8,8) que presentó su primer LP para Spa.RK “Agost” (Spa.RK, 2015), un delicado trabajo de ambient concreto, imaginativo y ensoñador, como el magnífico vídeo a plano fijo de una copa llena de agua de cuyo interior, sugestionados por la música de Comelles, vimos florecer imágenes. Half Nelson, Blisstopic. 2016. _
l’Edu Comelles, qui normalment treballa a partir d’enregistraments de camp, aquesta vegada va utilitzar àudios presos d’una “noria”, segons el mateix va descriure abans de començar. Barrejava diferents materials per crear textures contrastants a vegades harmòniques i a vegades més rítmiques.  Jo personalment no podia parar d’imaginar engranatges i friccions de metalls que produïen aquests grinyols tan melòdics, i alhora no podia parar de preguntar-me si la peça tindria sentit si no sabés d’on venien aquests sons. Però això no és alguna cosa que se m’hagi acudit a mi per primera vegada; ja ho pensava Pierre Schaeffer quan gravava sons i els repetia infinites vegades fins que perdien la seva connexió amb l’objecte que els produïa. Crec que en aquesta època (50s) gravar i transformar sons prenia una altra dimensió en aconseguir sonoritats úniques sortides de context, però crec que amb tants avanços tecnològics és possible produir (o reproduir) gairebé qualsevol so imaginable, llavors he arribat a la conclusió que l’Edu en el seu concert no tenia més opció que lligar novament el so a l’objecte, perquè fóssim nosaltres els qui féssim aquesta unió o separació entre so-objecte.
