Created by Templates Zoo

edu comelles

Els Degotalls

Els degotalls, o perqué és més fàcil imaginar la fi del món que la del capitalisme.

Poals de cartró reciclat, altaveus i gravacions de camp.
Dimensions variables.


 

_

Els Degotalls parteix de la pràctica quotidiana de situar poals en llocs estratègics dels edificis que habitem per evitar goteres. Esta pràctica comuna, improvisada i precària esdevé metàfora del fracàs de l'arquitectura en enfront de la natura; i l'aigua que s'obre camí en un temps de climatologia extrema.

Esta instal·lació sonora desplega diferents idees creuades a manera de reflexió sobre l'estat actual de col·lapse ambiental en el que vivim immersos. És també metàfora de les evidents fissures en el sistema i de com obviem una realitat que tenim al damunt.

Els Degotalls tanteja les idees de Mark Fisher com a referent, en especial la cita que subtitula aquesta obra i tot el que eixa reflexió amaga. Alhora, l’obra troba inspiració en el sistema que el personatge de Brendan Gleesson a la película 28 Days Later (Boyle, 2002) dissenya a la teulada del seu refugi postapocalíptic per a recollir aigua de pluja.

Esta instal·lació sonora és, a la fi, un dispositiu simbòlic per a enfrontar diferents reflexions que emanen de la metàfora dels degotalls: canvi climàtic, sostenibilitat, col·lapsisme, amb aspectes com l'absència d'aigua a través del registre de so i les seues connotacions conceptuals, o la metatextualitat de les referències a l’imaginari postapocalíptic audiovisual així com l’ús deliverat de materials fràgils i reciclats.

_

Documentació gràfica de la primera versió instal·lada a l'Aulari Interuniversitari del Campus de Burjassot de l'Universitat de València. Dins la programació d'Art Públic / Universitat Pública 2024.

_

Els Degotalls (The Drips in catalan), or Why It’s Easier to Imagine the End of the World than the End of Capitalism.

Recycled cardboard buckets, speakers, and field recordings. 

Variable dimensions. 

_

Els Degotalls starts from the everyday practice of placing buckets in strategic locations within the buildings we inhabit to catch leaks. This common, improvised, and precarious practice becomes a metaphor for the failure of architecture in the face of nature; and the water that finds its way during times of extreme weather. 

This sound installation unfolds various intertwined ideas as a reflection on the current state of environmental collapse in which we are immersed. It also serves as a metaphor for the evident fractures in the system and how we overlook a reality that is upon us. 

Els Degotalls engages with the ideas of Mark Fisher as a reference point, especially the quote that subtitles this work and all that this reflection conceals. At the same time, the piece draws inspiration from the system designed by Brendan Gleeson's character in the film 28 Days Later (Boyle, 2002) for collecting rainwater on the roof of his post-apocalyptic refuge. 

Ultimately, this sound installation is a symbolic device for confronting different reflections that emanate from the metaphor of the drips: climate change, sustainability, collapse, along with aspects like the absence of water through sound recordings and their conceptual connotations, or the metatextuality of references to the post-apocalyptic audiovisual imaginary, as well as the deliberate use of fragile and recycled materials.