Aquest passat cap de setmana he tingut el plaer de participar al festival Ull Nu a Andorra la Vella. una experiència prou interessant especialment veure com l’organització ha anat dibuixant un model de programació molt enfocat a un gran públic, algo que sempre és d’agraïr especialment quan estem ja cansadets de la retòrica de nínxol i de propostes “arriscades”. El saber llegir el context en el cas d’Ull Nu acaba oferint resultats sorpenents en termes d’assistència i participació.
Al llarg de dues jornades de vesprada (de 9 de la nit a les 12h) s’ha pogut veure i sentir esta instal·lació. L’ambient, l’ogranització i l’estructura del circuit d’instal·lacions del Festival han propiciat una relació molt directa amb l’espectador i que la sala estiguera permanentment plena de visitants.
Alhora, el fet de estar present a sala i acompanyat per l’equip de voluntaris ha fet molt fàcil la tasca de mediació entre creador i espectador, generant moments molt enriquidors de proximitat, descoberta i sobretot desmantellar murs i distàncies autoimposades en això dels protocols de l’art.
Amb quatre accions ben senzilles, sentit comú i entendre dinàmiques locals, l’organització de l’Ull Nu encapçalada per l’Héctor Mas i en Marc Comadrons, han construït un espai porós i fantàstic en el que insertar peçes com BOSC i que convisquen sense problema amb una programació eminentment enfocada a l’audiovisual.
L’enhorabona.
_
Imatges del muntatge de BOSC a la Galeria Pilar Riberaygua d'Andorra la Vella dins la proigramació dle festival Ull Nu, 2026.
